Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 326.159

21. Formació de mots: el truncament en noms comuns i adjectius / profe o professor?
Font Fitxes de l'Optimot
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
22. Plural de noms femenins acabats en -ç
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
23. Ús de l'article en els noms de lloc
Font Fitxes de l'Optimot
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc. En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
24. L'article personal: 'en', 'na' i 'el', 'la' / L'article davant de noms de persona
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms propis de persona, segons els usos característics de cada parlar, poden anar precedits, en singular, de l'article personal (en/na) o de l'article definit (el/la), que en aquest cas també fa d'article personal. L'article personal en/na només té formes de singular i s'usa amb noms en [...]
25. Noms de rius: masculins o femenins? / El gènere dels noms dels rius (hidrònims) catalans
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...  N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
26. Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Denominacions oficials  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Denominacions de qualitat Les denominacions de qualitat comprenen les denominacions d'origen (DO), d'origen qualificada (DOQ), d'origen protegida (DOP), geogràfica (DG) i indicació geogràfica protegida (IGP). En aquestes denominacions oficials, regulades legalment, s'escriuen amb majúscula inicial [...]
27. Majúscules i minúscules de noms de parcs i jardins
Font Fitxes de l'Optimot
En les denominacions de parcs i jardins se segueix el criteri general que s'adopta per a les vies urbanes i interurbanes: s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius, adjectius i altres elements que componen la part del nom propi, tret dels articles i les preposicions, i s'escriu amb [...]
28. Traducció de noms de premis i distincions
Font Fitxes de l'Optimot
En general els noms de premis i distincions es tradueixen. Per exemple: Eisernes Kreuz: Creu de Ferro Golden Globes: Globus d'Or Golden Shoe: Bota d'Or Grande médaille de la chanson française: Gran Medalla de la Cançó Francesa Internationaler Karlspreis: Premi Internacional Carlemany [...]
29. Els hipocorístics: els noms propis de persona abreujats
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament: 1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]
30. Mots acabats en -x o -xt / Plural de noms i adjectius acabats en -x o -xt
Font Fitxes de l'Optimot
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
Pàgines  3 / 32.616 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>